Y me referí a un libro de Manuel de Pedrolo, "Si són roses, floriran". A propósito de ello, comparto estas líneas que secundan la tesis sobre la miseria.
<< -Si queixar-se servís d'alguna cosa...
-Hauría de servir. Si ens queixéssim tots... Però tothom fa el mateix, tothom s'arronsa d'espatlles. Que no podem menjar carn? Menjarem patates. Que així i tot no arribem? Posarem rellogats.
De sobte es planta a riure.
-És colossal, l'única solució que se li acudeix a tothom és aquesta: els rellogats. Aviat mig món viurà rellogat de l'altre mig.>>
"Si són roses, floriran", 1971, Manuel de Pedrolo
Han pasado 47 años. Deberíamos reflexionar.
Pedrolo escribía, a veces, sentencias de lo más lúcidas.
ResponderEliminarAsí es. Un autor prolífico, y eso hace que su obra sea irregular, pero ¡la cantidad de obra buena es muy alta!
Eliminar